La Avenida de la Luz de Barcelona: una galeria comercial pionera i oblidada

La Barcelona preolímpica era una ciutat plena de sorpreses i espais que de mica en mica han anat desapareixent i en alguns casos han estat oblidats per les noves generacions. Un dels espais més singulars d’aquella època era l’existència d’una galeria comercial subterrània que va funcionar durant mig segle sota el centre neuràlgic de la ciutat. Es tracta de La Avenida de la Luz, una obra arquitectònica i comercial que va ser la primera del seu gènere a Europa i que va acollir tota mena de negocis i activitats.

La Avenida de la Luz va néixer com a part de la construcció de l’estació de Plaça Catalunya dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929. El túnel, que tenia 175 metres de llargada i 10 metres d’amplada, va quedar en desús fins que el 1940 va ser aprofitat per Jaume Sabaté Quixal, un empresari afí al règim franquista, que va tenir la idea de convertir-lo en una galeria comercial moderna i lluminosa.

La inauguració va ser tot un esdeveniment per l’època, inaugurada el 28 de juliol del 1940 va rebre amb la presència del general Múgica en representació del capità general, un discurs patriòtic i l’himne nacional van fer la resta. Més tard, el capellà Joan Salvans va beneir les instal·lacions en nom del bisbe administrador de la diòcesi. A partir d’aquell moment Barcelona ja disposava de les galeries subterrànies més modernes de tota Europa.

Els Comerços |

La galeria va comptar amb 65 locals que oferien des de joieries, boutiques, bars, electrodomèstics, fins a un cinema, una oficina de La Vanguardia i un petit estudi de Ràdio Nacional d’Espanya. Alguns dels locals més famosos van ser: la botiga de l’Òptic Audiolens, Vins Montroy-Pedro Masana, amb un característic ninot vestit de baturro que servia vi negre dolç, una barberia, un estanc i el Bar La Granja, conegut popularment com el bar dels donuts. Pel que fa a el cinema es va obrir una sala sota el nom de Cine Avenida de La Luz, va ser la primera sala d’exhibició cinematogràfica que obria la família Balañá, i que a finals de l’etapa comercial de l’espai, es convertiria en una sala de cinema X.

Una amplicació que mai va arribar i la gran decadencia dels 80 |

La galeria va ser premiada per l’Ajuntament de Barcelona i va ser declarada d’atracció turística el 1949. La seva popularitat va ser tan gran que es va plantejar ampliar-la fins a la plaça Urquinaona i canviar el seu nom per Ciutat Subterrània de la Llum. De fet, el govern de Madrid va aprovar un decret el 1953 per fer possible aquest projecte. No obstant això, per diversos motius, la prolongació mai es va fer realitat.

A partir dels anys seixanta, la galeria va començar a entrar en declivi, i als setanta va quedar pràcticament abandonada pels usuaris i les autoritats. Les condicions higièniques eren precàries i el nombre de comerços actius va disminuir per sota de la meitat, sent la majoria bars. Durant bona part del dia, la galeria va acabar sent refugi de nombrosos sense sostre. Històricament, hi va haver dues propostes de remodelació: el 1950 i el 1984, en les quals es va proposar transformar la galeria en un centre artesanal semblant als que existien en altres ciutats europees, però no es van arribar a realitzar.
El 21 de maig de 1990 es va tancar definitivament. Els problemes tècnics i econòmics i el buit legal van fer inviable el projecte de la Ciutat Subterrània. El projecte d’urbanització del Triangle de la Vergonya -el solar existent a la cantonada del carrer de Pelai amb Plaça Catalunya- va forçar la seva desaparició. Encara avui una part de la galeria es pot observar a través del local on es troba la perfumeria Shepora.

La Avenida de la Luz va ser una iniciativa pionera i innovadora que va marcar una època a Barcelona. Avui dia, només queda el record d’aquella galeria que va ser un símbol de modernitat i que va acostar els barcelonins a un món subterrani ple de llum.