Vallcarca i els Penitents estrenen els Jardins de Margaret Michaelis

Més de 2.000 metres repartits en tres nivells diferents, amb zones d’estada i una àrea de joc infantil és el resultat de l’obertura dels nous jardins de què disposen els veïns de Vallcarca i els Penitents. 

Amb l’obertura dels Jardí de Margaret Michaelis el barri gaudeix d’un nou punt de tronada per als veïns i també per a les famílies. El parc està situat a la cruïlla entre l’avinguda de Vallcarca i el carrer d’Anna Piferrer i just i davant de la sortida de l’estació de metro de Penitents de l’L3.

L’espai està dividit per tres nivells ben diferenciats entre si, en l’espai destinat a l’esbarjo de la mainada hi poden trobar diferents tobogans, unes grades i escales integrades, que transformen l’espai en un lloc de joc i d’itineraris interns que comuniquen les diferents cotes.

Pel que fa a la diferenciació  dels tres nivells dels jardins s’ha projectat de manera que tinguin un caràcter diferent entre ells, per tal de poder-se adaptar a les necessitats dels usos i activitats que s’hi ha de dur a terme i tenint en compte la topografia, i les edificacions existents. La primera plataforma, situada a la cota més baixa, dona continuïtat a la massa boscosa preexistent. La segona plataforma, a la cota intermèdia i al centre del parc, és on se situa un espai de jocs diàfan, mentre que l’última plataforma, a la cota més elevada i a l’extrem nord, obre una esplanada àmplia i versàtil, que en el seu extrem més elevat acaba en una grada. El cost total per a la construcció del parc ha estat de 2,52 milions d’euros.

Un parc dedicat a Margaret Michaelis |

Margaret Michaelis va néixer el 1902 i va ser una reconeguda fotògrafa austríaca-australiana, al llarg de la seva carrera professional la seva càmera va fotografiar escenes com les del barri jueu de Cracòvia o de l’arquitectura barcelonina.

L’any 1933 amb motiu de la Segona Guerra Mundial Margaret Michaelis i el seu marit arriben a la ciutat de Barcelona on la fotògrafa decideix obrir el seu propi estudi fotogràfic «Foto-elis». Aquñi va Col·laborar amb un grup d’arquitectes, va produir imatges de documentació de l’Arquitectura progressiva que van ser publicades revistes catalanes com a D’Ací i d’Allà i, després de l’inici de la Guerra Civil Espanyola, Nova Ibèria.

Després va emigrar cap a Londres, Austràlia, Sidney… la fotògrafa va morir el 16 d’octubre de 1985 a Melbourne.