El Bar Brusi tanca, i amb ell desapareix una altra icona comercial de la ciutat

Sempre m’ha fet gràcia, quan algú exclama – Tanca un altre comerç de tota la vida! -. I seria una frase que vindria perfectament per a descriure la reacció de molts clients, al assabentar-se que l’emblemàtic Bar Brusi del Gòtic abaixa la persiana per sempre.

Ara bé tornant a la frase inicial que destacava, quan escolto algú exclamar-se així, llavors el meu cervell és pregunta: I que és el comerç de tota la via? Segurament és aquell comerç que t’ha vist néixer, t’ha vist fer-te gran i en molts casos fer-te vell. Però el comerç de tota la vida, serà el comerç de la vida d’aquella persona o d’aquella altra, perquè de comerços de tota la vida hi ha hagut tants com vides. I dels comerços que obrien cada dia la jornada laboral de la Barcelona de fa dos-cents anys ja no en queda cap.

Però la nostra vida és important, i per això, també tenim els nostres propis comerços, amb els que ens vam trobar quan vam néixer, i amb aquells que ens hem anat familiaritzant al llarg dels anys o de les dècades, i han passat a formar part de les nostres vides.

El Bar Brusi va obrir portes l’any 1956 en un altre espai ubicat a la Rambla, i anys més tard es va traslladar a l’actual emplaçament el 1975. Per algú com jo nascut a la dècada dels vuitanta, el Brusi ha estat el bar del Gòtic de tota la vida, el de la meva vida. I ara segons informaven els seus responsables en declaracions a Vilaweb, abaixen la persiana, cansats de tanta «normativa» que no fa viable el negoci.

Siga quina sigui la raó de pes que ha portat els propietaris a prendre aquesta decisió, en el que sí que podem estar d’acord, és que en poques setmanes Barcelona ha perdut dues icones de la restauració barcelonina dels darrers cinquanta anys. A finals d’any tancava per sempre l’entranyable Bar Pinotxo de la Boqueria, acomiadant al seu propietari amb tots els honors, i ara sense fer soroll, perdem un altre de les icones que dona personalitat a una Barcelona cada vegada més globalitzada i menys barcelonina.

Ens hem acostumat a anar perdent espais de trobada, alguns han deixat d’existir perquè els seus propietaris s’han jubilat i no han trobat relleu, altres per la incompatibilitat del preu del lloguer actual, altres per les feixugues normatives actuals moltes vegades incompatibles amb estructures creades al segle passat…

Sigui quina sigui la causa de la pèrdua d’aquests establiments, en el que sí que en podem estar d’acord, és que Barcelona cada dia és més global, més idèntica a les altres ciutats, i que cada dia que passa, Barcelona és una mica menys aquella Barcelona que coneixem.