Esperant un futur millor per al Teatre Principal, el més antic de Barcelona

En els darrers anys han anat tancant algunes sales de teatre, és normal, el sector és viu i alhora canviant, però de totes elles n’hi ha una que resisteix el pas del temps, tot i tenir l’honor de ser la sala d’espectacles més antiga de la ciutat. Estem parlant del Teatre Principal que avui dia encara observa els passavolants que cada dia, entre turistes, i cada cop menys veïns, transiten les Rambles de Barcelona. Tot i que l’edifici fa anys que està tancat, està esperant una remodelació integral després que fa uns anys el comprés l’Ajuntament de Barcelona.

Però com dèiem a l’inici d’aquest article el Teatre Principal de Barcelona és el teatre més antic de la ciutat i un dels més antics de l’Estat Espanyol. La seva història es remunta a la segona meitat del segle XVI, quan Joan Bosch va cedir un terreny i unes cases a la Rambla a favor de l’Hospital de la Santa Creu, perquè hi edifiqués un teatre. Amb els beneficis de les representacions, l’hospital podia sufragar part de les seves despeses.

Fotografia: Ajuntament de Barcelona

Les etapes |

El primer teatre, anomenat Casa i Corral de les Comèdies, era uja construcció de fusta i va ser enderrocada pels consellers de la ciutat l’any 1597. El mateix any, l’Hospital va començar a construir-hi un teatre de pedra, que es va inaugurar el 1603. Aquest teatre va ser reconstruït diverses vegades, i el 1728-1729 es va ampliar. El 1787 va ser un any desastrós perquè va patir un incendi que el va destruir completament. El nou edifici, més sumptuós, es va inaugurar el 1788 gràcies a les donacions de nobles com el Marquès de Ciutadilla i el Comte d’El Asalto.

Al llarg de segle XVIII, el teatre va acollir espectacles d’òpera, preferentment italiana, i concerts vocals i instrumentals. En el segle XIX, es van popularitzar les comèdies de màgia i la sarsuela, mentre que l’òpera es mantenia en competència amb el Gran Teatre del Liceu, inaugurat el 1837. El teatre, conegut com a Teatre de la Santa Creu o Cases de l’Òpera, va rebre el nom de Teatre Principal el 1840. El 1847 va ser reformat per l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, que li va donar l’aspecte neoclàssic que encara conserva avui dia. De 1872 a 1906, al local de la planta superior es va instal·lar la seu de l’Ateneu Barcelonès.

Fotografia: Ajuntament de Barcelona

Ja de ple al segle XX, el teatre va continuar sent un referent cultural de la ciutat, tot i que entre 1919 i 1986 va funcionar sobretot com a cinema. El 1997 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local i es va iniciar un procés de rehabilitació que es va allargar fins al 2013, quan es va reobrir amb una nova programació artística. El febrer de 2017, però, el teatre va tancar definitivament les portes per problemes econòmics i administratius.

Fotografia: Ajuntament de Barcelona

El futur  |

Actualment, el seu propietari n’és l’Ajuntament de Barcelona i l’any 2021 es presentava un projecte per remodelar tota la part interior i també exterior, per convertir el recinte en un espai cultural centrat en l’àmbit audiovisual i l’art immersiu. A hores d’ara no tenim més notícies, però n’estem convençuts que d’aquí poc el Teatre Principal tornarà a renéixer com ho ha fet al llarg de la seva història.