Cine Estrella la sala barcelonina que només va durar un dia

Anys enrere Barcelona era una ciutat de cinemes, a cada quatre passes hi podíem trobar sales d’estrena, sales de reestrena i fins i tot sales X, aquelles que molts volien entrar-hi amb molta subtilesa. Però la majoria d’aquestes sales van anar desapareixent, primer amb l’arribada del vídeo domèstic a la dècada de finals dels setanta i inicis dels vuitanta, i després ja amb la posada en marxa de nous canals de televisió i darrerament amb les plataformes digitals.

Avui ens volem fixar en un cas curiós del negoci de l’exhibició cinematogràfica de Barcelona, per explicar-vos aquesta història, haurem de dirigir-nos cap al barri de Gràcia.

Al llarg dels darrers cent anys a Gràcia hem vist obrir i tancar moltes sales d’exhibició cinematogràfica, amb una cartellera d’estrenes o bé de reestrena. Algunes d’aquestes sales s’han remodelat i avui dia continuen oferint servei i diversió als veïns com és el cas dels Cines Verdi, o amb iniciatives com la plataforma que està treballant per tornar a reobrir els Cinemes Texas. Ara bé també hi ha edificis que van acollir sales que avui dia encara perduren, almenys arquitectònicament parlant, això sí destinats a altres usos, per aquest motiu avui parlarem del Cine Estrella.

Una història efímera i de pel·lícula 

Al llarg dels anys Gràcia ha vist néixer i morir moltes sales, la majoria han estat obertes prou anys perquè la memòria col·lectiva encara avui dia les tingui presents, com el cas del Cine Mundial, el Cine Sanllehy al Guinardó. El que no és tan habitual és que una sala obrís i tanqués el mateix dia i alhora el seu complex, sala de butaques, la sala de màquines i l’interior es mantingués durant anys de forma intacta. I aquesta història tan sorprenent va passar a Gràcia, concretament és la història del Cine Estrella.

Dia d’estrena i dia de tancament

El local d’aquest cinema estava situat al carrer de Santa Àgata i comprenia els números del 2 al 6 al districte de Gràcia. L’única informació de què disposen les hemeroteques per saber de l’existència de la sala ens la fa saber el diari El Diluvio, en el qual s’anuncia la inauguració del local el 24 de novembre de 1910 amb la projecció del film “Don Joan de Serrallonga”.

Així doncs, segons la informació apareguda a la premsa de l’època i com constata el bloc enarchenhologos.blogspot.com.es segons sembla el Cine Estrella només va fer una sola projecció en tota la seva història, i per tant la podem situar com la sala d’exhibició cinematogràfica més efímera i de curta durada que hagi tingut la ciutat de Barcelona i evidentment també Gràcia.

Seu de diverses entitats socials i culturals

Així segons les informacions que es tenen avui dia, el Cine Estrella no va tornar a utilitzar-se com a cinema, n’hi va tornar a projectar cap més pel·lícula després de la seva estrena, el que sí que podem afirmar és que l’edifici i les seves instal·lacions com eren la façana d’entrada amb les taquilles, l’amfiteatre, els soterranis amb els camerinos, els diversos materials i l’estructura original de l’edifici es van mantenir fins a l’any 2000, ja que durant tots aquests anys l’espai va acollir diferents entitats de caràcter social i cultural com l’Amèlia Gracienca, el Niu Artístic Gracienc o la Penya Canigó el 1918. Durant gairebé un segle el local va continuar intacte, tot i albergar un taller de mecànica de cotxes en la darrera època.

Però a principis del 2000, va ser el moment en què l’edifici va ser enderrocat per construir una promoció d’habitatges, tot i que la torre d’aigües del segle XIX que contenia l’antic edifici i que va ser catalogada com patrimoni es va decidir conservar i és la que avui dia encara podem contemplar si passem per davant de l’edifici del número 2 del carrer de Santa Àgata.