El Museu de l’Eròtica de Barcelona (MEB) presenta aquest mes de maig el seu nou espai expositiu dedicat a Gustav Klimt, integrat a la sala d’eròtica artística europea dels segles XIX i inicis del XX. La intervenció, titulada Gustav Klimt: la línia prohibida. Gràfica, censura i construcció visual de l’erotisme, no introdueix noves peces, sinó que reorganitza i concentra l’obra de l’artista en el nucli del museu, permetent articular un discurs expositiu més precís, llegible i contemporani.
Tal i com explica Sigrid Cervera, sexòloga del MEB i responsable del Departament d’Educació i Mediació Cultural, «Aquest nou espai respon a una voluntat clara: reforçar el relat del museu i situar a Klimt on realment té sentit, com un punt d’inflexió en la història de la representació eròtica», La reubicació de l’obra —fins ara dispersa en diferents punts del recorregut— situa a Klimt com una frontissa dins de la sala: el moment en el qual l’eròtica deixa de dependre de l’escena narrativa i clandestina per a incorporar-se al llenguatge de l’art modern. Amb això, el MEB reforça la seva línia de treball entorn de la relació entre art, sexualitat i construcció cultural de la mirada dins del programa Art i Sexologia, desenvolupat per Cervera.
Quan l’obscè se situa en l’art
La nova proposta expositiva s’articula a partir d’una pregunta concreta: què ocorre quan allò que una societat considera obscè comença a formar part de l’art legítim?A l’Europa del segle XIX, el desig es condemna públicament però circula intensament en imatges: gravats, il·lustracions, fotografia risqué o àlbums privats. Lluny de desaparèixer, l’eròtic es desplaça cap als marges. En aquest context, Klimt introdueix un canvi decisiu: no opera des de la clandestinitat, sinó des de l’interior de l’art modern. El nucli de la proposta se centra en l’obra gràfica: estudis, litografies, serigrafies i heliograbats. Aquestes peces no es presenten com a materials preparatoris, sinó com un veritable laboratori eròtic. En elles, el cos apareix en procés: no idealitzat, no tancat.
Una nova lectura dins del recorregut
La incorporació de Klimt en el centre de la sala permet traçar amb claredat el pas d’una eròtica narrativa marcada per la clandestinitat, la moral implícita i el consum privat a una visualitat moderna. No es tracta d’afegir un «racó d’autor», sinó de reorganitzar el relat del museu. Klimt deixa de ser un element decoratiu per a convertir-se en un punt d’inflexió dins del discurs expositiu.
L’espai de Gustav Klimt el podreu trobar al El Museu de l’Eròtica de Barcelona, una institució dedicada a la recerca, divulgació i mediació cultural entorn de l’eròtica al llarg de la història. A través d’exposicions, visites i programes educatius, el museu proposa una lectura sexològica del fet eròtic, integrant-lo en el seu context cultural, artístic i social.
