Va ser un dimecres, concretament el 18 de juliol de 2018 les portes del Mercat de l’Abaceria de Gràcia, tornava a obrir puntualment com cada dia a les set del matí. A priori un l’hi podria semblar un dia qualsevol, d’una època de l’any qualsevol. A dins del recinte feia calor, si fa o fa la mateixa temperatura que hom pot experimentar al carrer. Persianes baixades, parades tancades i algunes d’elles fins i tot obertes de bat a bat, situació que ens constata que fa temps que no hi ha activitat comercial.
El darrer dia de mercat
Però no, avui per a l’Abaceria de tota la vida, no és un dia normal. Moltes de les parades que habitualment aixequen persiana, no estan obertes, o bé tenen la persiana mig baixada. Els paradistes atrafegats seleccionaven el material que s’havien d’endur, capses als passadissos que indicaven que tot estava a punt per al trasllat al nou mercat provisional que entraria funcionament l’endemà és a dir dijous 19 dinou de juliol. Ja era hora, comenta algú… han trigat, però al final s’obrirà.
El Mercat provisional de l’Abaceria finalment va obrir les portes i els paradistes van poder iniciar una nova etapa d’impàs metre es construís el nou mercat a la tradicional ubicació.
El darrer dia a l’atinguda Abaceria, el mercat amb més de cent vint-i-cinc anys de vida, se’l veia cansat, i trist. Passejant pels seus passadissos vaig poder notar diverses sensacions que em produïen les diverses parades tancades, una rere l’altre, i els rètols d’aquells colors vius i amb relleu, típics dels anys vuitanta, els quals m’informaven del que s’havia venut, fruites i verdures, llegums cuits, carn… Passejar envoltat d’aquells rètols era una mica experimentar com el temps s’havia aturat, en l’estètica d’una altra dècada, d’una altra època.
Alhora recordo que provocava una certa tristor alimentada per una subtil decadència, els marbres de les botigues de modes passades, els rètols d’una altra època… tot plegat submergit en l’adeu d’allò que hi havia en els darrers trenta anys.
Un espai aturat en el temps
Però els sentiments sempre són complexos, passadís amunt, passadís avall, sents que algú pregunta si ja ho tenen tot a punt, i amb aires d’alegria confirmen que sí. Sens dubte anar al mercat provisional és una alegria pels responsables de les cinquanta-sis parades comercials que es van traslladar. En el fons aquell dia la melancolia s’anava apoderant de mi, per segons, la melancolia de saber que aquest espai que s’ha mantingut intacte durant tants anys, estava a punt de desaparèixer per sempre. Per a molts va ser el mercat de la nostra infància, dels avis, i durant tots aquests trenta anys, tot ha seguit gairebé igual sense gaires canvis pel que fa a la fesomia de les parades.
Passejant pel mercat, tenia la sensació d’estar en un espai on el temps es va aturar ja fa molt, i tot va quedar aturat, com una fotografia d’aquelles que fas quan ets petit. Caminant anava, aproximant-me a la sortida, cada cop era més conscient que no tornaria a trepitjar aquell espai, de la manera que l’havia conegut durant tota la meva vida, i que sense poder veure i tocar aquell espai com és ara, també se n’aniran una part dels records que paradistes i clients havíem tingut i hem viscut al llarg de la nostra vida.
D’aquesta passejada ja fa gairebé sis anys, han passat el temps, i el nou edifici de la Abaceria a Travessera de Gràcia va agafant forma, l’estructura principal ja està aixecada i de mica en mica el termini per acabar l’obra es va acostant. Si tot va bé el 2026 tornarem al mateix lloc, amb un espai diferent, amb un espai edaptat a les necessitats actuals dels clients, però amb la mateixa essència de quan va obrir la primera parada, oferir un producte de qualitat i proximitat als veïns.
